6 Coses que has de saber sobre la pensió d'aliments

En tots els procediments de divorci o separació amb fills, tots dos progenitors tenen l'obligació de prestar-los “aliments”. Quan la custòdia s'atribueix a un només, o fins i tot sent compartida pot generar-se que un hagi de satisfer una pensió per aliments en favor dels fills.

Què és la pensió d'aliments?

La pensió d'aliments –també coneguda com a pensió de manutenció– és una prestació econòmica d'una quantia mensual que un dels cònjuges ha de pagar a l'altre per a mantenir als fills.

Què inclou la pensió d'aliments?

En la pensió d'aliments s'inclou tot l'indispensable per al manteniment, habitatge, vestit i assistència mèdica de la persona alimentada, així com les despeses per a la formació si aquesta és menor i per a la continuació de la formació. Una vegada aconseguida la majoria d'edat, la pensió contínua sempre que realitzi estudis i no tingui independència econòmica, si no ha acabat abans per una causa que no li és imputable, i mantingui un rendiment regular.

Tipus de despeses:

• L'habitatge i els seus subministraments (llum, aigua, calefacció, telèfon, internet…).
• Alimentació diària.
• Roba i calçat.
• Elements de neteja i higiene.
• Despeses d'escolaritat: llibres de text, matrícula, materials, quota de l'associació de pares, uniformes, transport, etc…
• Despeses mèdiques i assistència sanitària coberts per la sanitat pública.
• Despeses d'oci ordinaris, incloent-hi el telèfon mòbil.

Com es paguen les despeses extraordinàries necessàries?

Les despeses extraordinàries són aquells que, o bé no es contemplen dins de la pensió alimentària, o aquells que sorgeixen de manera imprevista però que han de ser assumits per tots dos progenitors. Cal assenyalar que fruit de la negociació del conveni regulador tots dos progenitors poden incorporar a les despeses extraordinàries alguns inclosos habitualment en els ordinaris (per exemple, les despeses escolars), i viceversa.

Hi ha dos tipus de despeses extraordinàries, aquells imprevistos necessaris que han de ser assumits pels progenitors, com, per exemple, els tractaments d'ortodòncia, necessitat d'ulleres, … I les despeses extraordinàries no necessàries, com pot ser la quota d'un gimnàs, una segona opinió en un especialista mèdic privat…

En els segons és imprescindible tenir el consentiment del progenitor no custodi, que pot abonar-los o no.

Aquestes despeses es reflecteixen habitualment en el conveni regulador i la norma especifica que el pagament ha de realitzar-se al 50% entre tots dos progenitors.

Quina quantitat s'ha de pagar?

No existeix una fórmula que ens permeti saber d'una manera precisa la quantia de la pensió d'aliments ja que precisament depèn de les possibilitats de cada progenitor i de les necessitats dels seus fills. Per tant, cada cas és diferent i requereix una anàlisi personalitzada.

En línies generals els factors que influeixen el càlcul són:

Els ingressos i patrimoni dels pares (pagament d'hipoteques, préstecs, lloguer d'habitatge…); el nombre de fills; el lloc de residència; les necessitats generals dels fills: vestimenta, cobertura sanitària, menjar, educació, i les especials (minusvalidesa, malaltia,…) si existeixen.

Si existeix un acord previ entre totes dues parts, o en cas de divorci o separació contenciosa, després de la vista, el jutge analitzarà cada cas en concret i determinarà la quantitat justa. En cas que, en un futur, les condicions d'un o tots dos progenitors es modifiquin substancialment la pensió calculada es pot modificar.

Quan es pot modificar l'import?

La quantia es pot modificar quan es modifiquin les circumstàncies dels pares o dels fills, a l'alça o a la baixa, que es van tenir en compte en el seu moment.

Es produeix quan el patrimoni o ingressos dels progenitors creixi o disminueixi substancialment, o les necessitats dels fills augmentin.

Què succeeix amb l'impagament de la pensió per aliments?

L'impagament de pensió està sancionat com a delicte, amb penes de 3 mesos a 1 any de presó i multes de 6 a 24 mesos, quan es deixés de pagar 2 mesos consecutius o 4 mesos no consecutius.

A més, dona dret a l'embargament de béns i nòmina de manera preferent i privilegiada davant altres deutes, ja que no s'aplica cap import mínim inembargable.

El Tribunal Suprem en una sentència recent ha considerat una forma de ‘violència econòmica’ deixar de pagar les pensions alimentàries, que suposa «l'incompliment d'una obligació que no hauria d'exigir-se ni per llei ni per resolució judicial, sinó que hauria de complir-se pel propi convenciment de l'obligat a cobrir la necessitat dels seus fills; tot això des del punt de vista de l'enfocament que d'obligació de dret natural té l'obligació al pagament d'aliments».

Si tens algun dubte sol·licita una consulta personalitzada i t'assessorarem.