Animals de companyia en els processos de separació i divorci

En els últims anys hi ha hagut un creixement exponencial del nombre d’animals de companyia en les llars del nostre país. S’estima que un 40% de la població té animals a casa. Aquest fet ha comportat l’aparició de nous interrogants en l’àmbit del Dret: què succeeix amb aquests éssers vius tant estimats en casos de separació i divorci? Com s’escull la persona que se’n farà càrrec? És possible pactar una “custòdia compartida” de l’animal entre les dues parts de la parella? 

El cert és que es tracta d’una qüestió complexa en base a la que hi ha actualment una gran disparitat d’opinions en el terreny normatiu. Tot i que el debat no està tancat i hi ha sobre la taula la proposta de diferents reformes legislatives, sembla ser que hi ha un consens als tribunals:

La regulació de totes les qüestions que es plantegin en relació als animals de companyia en un conveni de mutu acord entre les dues parts.

En aquests casos, la voluntat de les parts pot abastar i concretar tots els aspectes que es considerin importants i oportuns dins dels límits de la lògica i tenint sempre en compte el benestar de l’animal. 

El problema arriba en els supòsits en els que no existeix un acord entre els dos membres de la parella. En aquests casos, s’ haurà d´interposar demanda per a fixar el règim i les condicions de gaudi de l’animal. En la hipòtesi de que l’animal fos propietat només d’un dels membres de la parella, hi ha la possibilitat de plantejar la reclamació d’un ús compartit o d’un règim de visites per part de la persona que no tingui la qualitat de copropietària de l’animal. 

Com a conclusió cal destacar que el 7 de setembre de 2020 es va publicar una nova proposició de Llei que pretén adaptar la normativa existent al context actual i donar llum a aquesta debatuda qüestió.