Drets de les parelles de fet en els contractes d'arrendament

L’increment del preu de compra dels habitatges ha comportat que, cada vegada més joves, es vegin obligats a optar per un pis de lloguer al moment en que decideixen emancipar-se.

En el cas en que un llogater firmi un contracte d’arrendament amb un propietari, els drets que tindrà reconeguts seran els establerts per la normativa de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU), per la seva consideració d’arrendatari.

Saben però, quins serien els seus drets en el cas de traslladar-se a viure a l’habitatge arrendat per la seva parella?

Si només un dels convivents té la condició d’arrendatari, es pot donar el cas que aquest vulgui no renovar o desistir del contracte. L’art. 12.4 de la LAU ofereix la possibilitat a l’altre convivent de subrogar-se en el contracte d’arrendament.

Perquè aquesta possibilitat es dugui a terme serà obligatori que es compleixi amb la definició de convivent als efectes de la LAU.

Segons la LAU, serà convivent aquell que ha conviscut amb l’arrendatari de forma permanent en anàloga relació d’afectivitat a la de cònjuge, durant almenys, els dos anys anteriors al desistiment, excepte que hagin tingut descendència en comú (en aquest cas serà suficient amb la mera convivència).

De manera que, poden fer fora la parella del titular del contracte en cas que aquest decideixi desistir del contracte i suposant que portin convivint, per exemple, 9 mesos?

La resposta és que sí. Per molt que hagi pagat regularment els rebuts de lloguer, factures i impostos associats a l’habitatge.

El Tribunal Suprem ho confirma en la recent sentència 605/2022, de 16 de setembre, on reitera que, perquè operi lo establert a l’art. 12.4 de la LAU, serà necessari que concorri el requisit de convivència durant els 2 anys anteriors.

En el supòsit en que no es pugui acreditar la convivència, s’entendrà que la parella de l’arrendatari està ocupant l’habitatge en condició de precari (sense cap títol), fet que comportarà l’extinció del contracte d’arrendament, tot deixant oberta la possibilitat de la part arrendadora de recórrer a la via judicial en el cas que aquesta no estigui disposada a abandonar l’habitatge.

De manera que, a l’hora d’anar a viure a un pis de lloguer, el més convenient, és que els dos membres de la parella constin com a titulars del contracte d’arrendament.

A Sensus Consultoria podem ajudar-vos a resoldre els vostres dubtes legals així com també a la formalització i regularització dels vostres contractes d’arrendament.