Els dies a QUO dels permisos retribuïts

A conseqüència de la recent sentència del Tribunal Suprem de data 20 de desembre de 2022, des de Sensus Consultoria analitzem i t'expliquem l´evolució jurisprudencial.

STS núm. 834/2022 de 18 d´octubre, semblava haver deixat clar que els dies a quo per als permisos retribuïts havia de ser el del primer dia feiner.

Aquesta sentència, recull la doctrina del Tribunal Suprem i la resumeix de la següent manera:.

1.La STS núm. 257/2020 de 17 de març : aquesta sentència va aclarir tres punts essencials:

• Que, els dies a quo ha de ser el primer dia feiner.
• Que, en cas de trobar-se la relació laboral suspesa o gaudint de vacances la persona treballadora, no es pot gaudir del permís després de la represa de la prestació de serveis.
• Que, si el fet causant ocorre en dia feiner, aquest dia s´ha d´incloure dins del còmput de dies de permís.

2. La STS núm. 229/2020 de 11 de març: aquesta sentència arriba a la conclusió que quan el fet causant del permís succeeix en dia no feiner per a la persona treballadora, el permís s´ha d´inciar en dia feiner.

Per tant, aquesta sentència va aportar un altre requisit que no és altre que el fet que en el moment de gaudir del permís ha de substituir la situació de necessitat que ho justifica.

3.La STS núm. 811/2020 de 29 de setembre: En aquesta sentència, el Tribunal Suprem determina que s´ha de partir de la base que els convenis col.lectius no poden ser “sino una millora del règim de descansos, festes i permisos que estableix l´artícle 37.3 E.T.”.

DOCTRINA DEL TRIBUAL SUPREM

Aleshores, què ha passat amb la STS. Núm. 982/2022 de 20 de desembre?

Aquesta sentència ha vingut a desenvolupar allò estipulat a la STS núm. 834/2022 de 18 d´octubre sobre què passa quan un conveni col.lectiu desenvolupa millores respecte al que estableix l´E.T. i fixa la doctrina sobre quan s´ha d'iniciar el còmput del permís retribuït :

• El permís només té sentit si serveix per atendre la causa que ho permet, per això s'exigeix ​​una certa immediatesa entre la necessitat que cobreix el permís i l'efectiu en gaudeixi. Des d'aquesta mateixa perspectiva, el gaudiment del permís -entès com a dret a absentar-se del treball amb dret a retribució- només té sentit quan el fet causant succeeix en temps de treball
• La regla general és que el dia a quo del permís ha de ser el primer dia feiner immediat.
• En el moment en que s´iniciï el permís, el fet causant ha de continuar existint.
• En cas de trobar-se la relació laboral suspesa o en vacances, no es pot gaudir del permís després de la represa de la prestació de serveis.
• Si el fet causant es produeix en un dia laborable, aquell dia es troba comprès dins dels dies de permís.
• Quan els convenis col.lectius estableixin millores respecte a allò establert a l´E.T., si es pacten dies naturals, els dies a quo del permís és el del fet causant, encara que aquest sigui no laborable.
• En els permisos de curta durada s'ha d'interpretar necessàriament com a dies laborables, ja que si la intenció del legislador o dels negociadors del conveni hagués estat equiparar ambdós permisos, haurien utilitzat també l'adjectiu de dies naturals. D'aquesta manera, només s'han de computar els dies en què hi hagi una obligació efectiva del treballador de prestar serveis