Novetats de la llei de la reforma concursal

La Llei de reforma del text refós de la Llei Concursal (d'ara endavant, “reforma concursal”) té com a objectiu la transposició de la Directiva de la UE i a més, introdueix diversos ajustos de millora del procediment d'insolvència.
Fins ara, l'ús dels procediments pre concursals i la segona oportunitat per a persones físiques és escàs comparat amb altres països de la UE. També es pretén escurçar els terminis perquè un concurs de creditors comporta un termini mitjà de 4 a 5 anys.
Els principals aspectes de la reforma concursal estan dirigits a:
- Garantir que les empreses viables que es trobin en dificultats financeres tinguin accés a un procediment efectiu de reestructuració preventiva que els permeti continuar la seva activitat. Són els anomenats plans de reestructuració.
- Afavorir el procediment de segona oportunitat, de manera que els empresaris o persones físiques insolvents puguin veure exonerades els seus deutes.
- Incrementar l'agilitat i eficiència del procediment concursal.
- Crear un nou procediment especial per a microempreses i autònoms, adaptat a les seves necessitats i característiques.
Instituts pre concursals: plans de reestructuració.
En substitució dels actuals acords de refinançament i acords extrajudicials de pagaments, s'introdueixen els anomenats “plans de reestructuració”.
Des que un deutor es trobi en situació d'insolvència, insolvència imminent o insolvència actual, podrà realitzar-se la comunicació d'inici de negociacions per a aconseguir un pla de reestructuració.
Com a novetat, si durant aquest termini el deutor sol·licita voluntàriament el concurs, la sol·licitud podrà ser suspesa pel jutge, a instàncies de l'expert en reestructuracions o els creditors que representin més del 50% del passiu afectat, quan existeixin probabilitats d'aconseguir un pla de reestructuració en un breu termini.
Quant al contingut dels plans de reestructuració, a diferència del règim actual, es preveu que afectin no sols el passiu, sinó també a l'actiu i als fons propis, inclosa la venda d'actius o d'unitats productives o de la totalitat de l'empresa en funcionament (els anomenats “plans liquidatius”). A més, els seus efectes podran estendre's als creditors dissidents titulars, amb l'única excepció dels crèdits laborals, els alimentícis i els extracontractuals. Els crèdits de dret públic podran veure's afectats, encara que de manera limitada.
Per a l'aprovació del pla de reestructuració els creditors han d'agrupar-se prèviament per classes. El pla es considerarà aprovat per cada classe de crèdits quan votin a favor més dels 2/3 de l'import del passiu corresponent a cada classe, excepte per a la classe dels crèdits amb garantia real, en els quals és necessari el vot favorable de 3/4 del passiu.
Sota unes certes condicions, la llei permet l'homologació del pla de reestructuració encara que no hagi estat aprovat per totes les classes de creditors (arrossegament).
La reforma preveu el nomenament d'una nova figura denominada “expert en reestructuracions”, que assistirà en les negociacions i en l'elaboració del pla de reestructuració, i elaborarà un informe sobre el valor en funcionament de l'empresa quan el pla no hagi estat aprovat per totes les classes de creditors o pels socis en cas de ser necessari. Aquest expert en cap cas intervé o supervisa els poders d'administració i disposició patrimonial del deutor.
Segona oportunitat: exoneració del passiu insatisfet per a persones físiques
S'articulen dues modalitats d'exoneració:
- l'exoneració amb liquidació de la massa activa; i
- l'exoneració amb un pla de pagaments i sense liquidació prèvia del patrimoni del deutor.
Un dels canvis més dràstics és que, en lloc de condicionar l'obtenció de l'exoneració a la satisfacció d'un determinat tipus de deutes (com s'exigia fins ara) i a l'intent d'un acord extrajudicial de pagaments, s'acull un sistema d'exoneració per mèrit en el qual qualsevol deutor, sigui o no empresari, sempre que satisfaci l'estàndard de bona fe, pot exonerar tots els seus deutes, excepte aquells que, de manera excepcional i per la seva especial naturalesa, es consideren legalment no exonerables.
Pel que respecta a la relació de deutes no exonerables, la llei fa referència als deutes per aliments, les derivades d'il·lícit penal o de responsabilitat civil extracontractual, les corresponents a costes i despeses judicials derivades de la tramitació de la pròpia exoneració i els deutes que gaudeixin de garanties reals. A més, el jutge, de manera excepcional, podrà declarar la no exoneració d'uns certs deutes quan això sigui necessari per a evitar la insolvència del creditor afectat. Quant als deutes de dret públic, aquestes quedaran exonerades fins a l'import màxim de 10.000 euros per deutor.
Millores procedimentals per a agilitzar el procediment i augmentar la seva eficiència
La reforma concursal també introdueix nombroses modificacions procedimentals dirigides a agilitzar el procediment i facilitar l'aprovació d'un conveni quan l'empresa sigui viable i una liquidació ràpida quan no ho sigui, facilitant la venda d'unitats productives, per mitjà d'aquestes mesures:
- Es limita la durada del procediment concursal a dotze mesos, amb prorroga si és necessari.
- S'avança l'opció de liquidació o el conveni a la presentació de l'informe provisional de l'administració concursal.
- S'elimina l'exigència que el jutge aprovi el pla de liquidació.
- S'introdueix el mecanisme conegut com “pre-pack”, que consisteix en una proposta escrita vinculant de creditor o tercer per a l'adquisició d'una o diverses unitats productives.
- Se suprimeix el conveni anticipat, se suprimeix la junta de creditors i s'estableix un règim d'aprovació molt semblant al previst per als plans de reestructuració.
- En els anomenats concursos “express” o sense massa, es podrà prescindir de l'administració concursal quan no ho sol·licitin creditors que representin, almenys, el 5% del passiu.
- S'introdueixen incentius en la retribució de l'administrador concursal per celeritat del procediment.
Procediment especial d'insolvència per a microempreses que entra en vigor el 1-1-2023.
Per microempreses s'entenen aquelles persones, naturals o jurídiques, que realitzin una activitat empresarial o professional i que durant l'exercici anterior tingui una mitjana de menys de 10 treballadors; i un volum de negoci anual inferior a 700.000 euros o un passiu inferior a 350.000 mil euros.
Es tracta d'un procediment formal, que ofereix dos itineraris possibles:
a) Procediment de continuació, ràpid i flexible, en el qual deutor i creditors poden aconseguir una solució acordada a la insolvència, i que suposa una adaptació de les regles previstes per als plans de reestructuració.
b) Procediment de liquidació ràpida (fast-track), a través d'una plataforma en línia d'accés gratuït i universal. En aquest procediment no existeix una fase comuna, ni informe de l'administració concursal, sinó que tot es desenvolupa en una mateixa fase, sent el pla de liquidació la peça central, que haurà de contemplar, sempre que sigui possible, l'alienació de l'empresa o unitat productiva en funcionament.
Esperem que la informació facilitada hagi estat del vostre interès. Estem a la vostra disposició per a qualsevol dubte o consulta.

Isabel Comella Gil
Sòcia - Advocada - Mediadora
icomella@sensusconsultoria.comLlicenciada en Dret per la UB. 25 anys d'experiència com a advocada de les àrees mercantil, civil i penal.
Mediadora Cívil, Mercantil i Familiar.
Articles relacionats
Mesures urgents complementàries en l'àmbit social i econòmic per fer front al Covid 19
02/04/2020A continuació us oferim un resum de les principals mesures que es contemplen a la norma. No dubteu a consultar-nos sobre l’aplicació i els detalls de cada una.
Quan es obligatori el reconeixement mèdic de l'empresa
29/05/2018Les empreses poden obligar els seus empleats a acudir a un reconeixement mèdic si l'activitat de l'entitat comporta riscos especials.